Foros >> Tarragona

La revolució del maig 68 al seminari de tortosa

18/06/2008 00:25 - 350 visitas

La revolució del maig 68 al seminari de tortosa

El curs 1967-68 va començar a gestar-se l'esprit del maig del 68 al seminari de Tortosa.

Els alumnes de cinquè, aconsellats i recolzats pels canonges i capellans llicenciats, van proposar al rector, que n'ere partidari, i al senyor bisbe Moll i Salort seguir amb sisè de batxillerat i Preu per a fer una carrera a la universitat abans de fer els estudis de teologia.

El curs 68-69 es va deixar d'estudiar primer curs de filosofía per a fer sisè de batxillerat, quan van passar a viure al seminari major i tenir dret a una habitació individual i una sèrie de drets i privilegis personals. Va ser un curs en què es van aconseguir moltes llibertats personals que deixaven desenvolupar les personalitats de cada ú. Malgrat que la sotana era l'uniforme diari i perpetu de tots els estudiants del seminari major, per sota s'amagaven unes inquietuts força llunyanes de l'esprit que representava la sotana.

Hi havia dos actituts de lluita contra lo establert:
-la dels que feien sisè de batxillerat preocupats en obtenir un bon nivell per a superar el Preu i les proves de maduresa per a entrar a la universitat, fer una carrera i esdevenir llicenciats. Els que feien sisè estaven ficats en la lluita de seguir fent Preu el curs següent, perquè hi havia presions per tornar als estudis de filosofia escolàstica i oblidar el Preu.

-la dels que seguien els estudis de filosofia o teologia, amb el llatí com a llengua vehicular i amb una formació per a esdevenir capellans, més preocupats pels problemes socials i les idees progresistes que emergien i més implicats en els moviments progressistes del moment que sorgien al sí de l'església (JARC, JEC, JIC, JOC i altres ) i que els enfrontaven als rectors del seminari.

Tots tenien unes inquietuts similars per a col·laborar amb el catequisme i les activitats de les parròquies; tots tenien una vida organaitzada al voltant de les parròquies i el personal que hi col·laborava, els fins de setmana. Cada ú va viure de forma molt diferent la llibertat que suposava poder sortir lliurement per Tortosa.

Com és natural, hi havia moltes reunions per grups on es tractaven tots aquests temes.

Certament estaven molt allunyats dels fets del maig del 68, pero a partir del mes d'abril del 68 es van posar les bases per a la organització del curs següent: va desaparéixer la sotana de la vida quotidiana i cada ú podria elegir les seves obligacions i drets i la forma d'adaptar-se a les normes del seminari. Els dos cursos següents van ser una manifestació de la llibertat individual en front de les normes del seminari i de meditar per a planificar el futur. Les reunions eren constants i la llibertat personal va arribar el centre de la vida del seminari.

El curs 69-70 els que havien fet sisè van seguir fent Preu per a presentar-se com lliures a l'institut de Tortosa al setembre i després d'aprobar Preu van fer les proves de maduresa a la universitat de Barcelona, també passades amb éxit per a començar una carrera el curs següent, la de filosofia, de entrada

El mes de setembre va ser un més intens de negociació per a fer primer de filosofia a la universitat de Barcelona. Al final van consensuar fer filosofia escolàstica i les assignatures del primer curs de la universitat.

El curs 70-71, es va montar un horari per a fer compatibles les assignaturas de primer de filosofia escolàstica i les de Barcelona. Cada setmana un anava a classes a Barcelona i passava els apunts en les hores que tenien assignades com a classe; hi va haber algun enfrontament amb el professor de filosofía escolàstica; els demes professors es van adaptar als dos temaris que compartien.

Aquest curs va ser força mogut amb reunions per a planificar el futur de forma diferent, havent vist que allò no era la solució. Van decidir seguir el curs següent a Barcelona estudiant la carrera que cada ú vullgués, vivint en pisos i participant i col·laborant en la vida religiosa de les parròquies.

Per altra banda, el bisbe i el seu entorn tampoc veia clar el nivell de "llibertinatge" que es vivia al seminari (ni la missa era obligaròria: cada ú feia el que volia) i van decidir tornar a la disciplina i a la estructura educativa i de formacó intelectual prèvia al curs 67-68.

Els que havien fet primer de filosofia entre Barcelona i Tortosa es van presentar al bisbe per a presentar-li el seu plan; prèviament n'havien parlat amb el rector que no ho va veure tan mal. La sorpresa va ser immensa: es va tancar en banda i va dir que no hi havia res que discutir i que ja diria ell com s'estructuraria el curs següent, donant a entendre que res de Barcelona, res de seguir amb la carrera començada i que només es faria segon de filosofia escolàstica reforçant les matèries que no s'avien fet com calia a primer.

Durant el mes de maig es van fer reunions de grups, de curs i entre cursos i es va decidir deixar el seminari i anar a Barcelona per lliure i oblidant la relació amb l'església i la seva doctrina

Al mes de juny van decidir marxar:

-17 dels 18 que havien fet Preu

-9 dels 10 que havien fet primer de carrera

-6 dels 7 que havien fet primer de teologia

-7 dels 8 que havien fet segon de teologia

Sobre el autor